La idea del flâneur, que recull Walter Benjamin en el seu llibre L’obra dels passatges (Das Passagen-Werk, 1940), té molt a veure amb el nostre concepte de “passejant”, ja que va més enllà de la relació particular de l’individu amb la ciutat pel fet que abasta el conjunt de ciutadans i ciutadanes, amb tota la seva diversitat i la seva història. Trobar-se amb els veïns i veïnes és la condició del flâneur o “passejant”: en definitiva, sentir-se com a casa en qualsevol lloc i ser el centre d’una emoció compartida. En L’obra dels passatges, Benjamin escriu que el flâneur no es limita a considerar els objectes que veu amb els ulls sinó que en reviu els significats, com si fossin quelcom ja experimentat i viscut, i els incorpora al seu coneixement. Per això, de la mateixa manera que la literatura o el cinema han canviat la percepció que teníem de la nostra ciutat, volem que les rutes antropològiques serveixin per crear noves imatges de l’espai públic i per encaixar-les en un relat que les expliqui d’una manera raonada.