Una ruta pel barri perdut, es a dir, pels indrets desapareguts de ciutat vella que farem reviure a partir dels vestigis que resten a l’espai públic. El recorregut és una reflexió al voltant de la particular relació entre el record i l’oblit, entre el vincle entre la remembrança i la nostàlgia.

La qüestió que volem abordar amb aquesta ruta és la relació que tenim amb un lloc quan es produeix un dèficit simbòlic, és a dir, quan el seu significat original resta inadvertit, està distorsionat pel record o, simplement, cau en l’oblit. Per regla general, podem distingir aspectes diferenciats de la necessitat de recordar en relació amb la desorientació i el desànim que provoca la desaparició o la distorsió d’allò que és objecte de memòria. Una cosa és la remembrança col·lectiva desencadenada pel desig de fixar per sempre més el sentit que té un lloc, i una altra cosa ben diferent són els aspectes individuals d’aquest recordatori quan es carrega, per exemple, damunt de la nostàlgia. Veure desaparèixer el paisatge íntim, aquell que tenim interioritzat (locals, carrers, racons de joc, etcètera), sovint es viu com una pèrdua traumàtica i, per això, tendim a fer memòria dels llocs amb un relat impostat, farcit d’emoció, que deforma el significat dels seus elements constituents. Al mateix temps, aquest relat amb què pretenem fixar el sentit que havíem donat a un lloc està mediatitzat per la visió del grup social hegemònic que imposa, en gran mesura, allò que vol que oblidem i allò que mereix ser recordat.