L’espai públic és un lloc de naturalesa diversa, constituït per elements significants (des de monuments cofats d’estàtues, relleus, murals, etcètera, fins a petits detalls en les façanes d’edificis o en el mobiliari urbà), amb missatges que concerneixen a l’experiència personal i a la memòria col·lectiva. És un lloc de comunicació i de convivència, però també un lloc de celebració i ritual. Per a l’antropologia, els elements de l’espai públic no són punts en el mapa, nòduls de connexió en els nostres desplaçaments, sinó senyals carregats de sentit que creen l’imaginari compartit amb els altres.

Marc Augé va reflexionar sobre la identitat de l’individu segons la seva relació amb els llocs i en contraposició als no llocs. La dualitat conceptual del binomi lloc i no lloc constitueix, per a aquest cèlebre antropòleg francès, la clau per desxifrar el sentit social de l’espai públic, és a dir, la seva capacitat d’acollir, suscitar i simbolitzar les relacions entre els individus i de cadascun d’ells amb la memòria de tots.

El lloc és un espai on es pot llegir alguna cosa sobre la identitat col·lectiva i sobre la relació dels individus amb aquesta identitat. Per tant, en aquest sentit, el lloc no és una entitat física sinó que s’ha d’entendre com una construcció simbòlica. Dit d’una altra manera, el lloc és un espai retòric amb codis que podem llegir, interpretar i compartir.